Repetiré.

Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar dimarts passat després d’haver tastat les tapes i platets d’aquest restaurant jove (de cos i ànima) ubicat al barri de Gràcia.

Abans d’entrar a explicar-vos amb més detalls els platets i tapes que vam poder degustar a Antúnez vull fer especial menció al tracte rebut, en tot moment fantàstic. I no perquè portessin esmòquing i ens fessin la pilota (cosa que no suporto i em desincentiva a posar-hi els peus de nou). Lluny del protocol i sí des de la simpatia i les ganes de fer-te sentir coma casa, l’Àlex (Director de sala) i el seu equip van fer una feina excel·lent. Estic farta d’anar a restaurants on serveixen amb desgana i sense cap mena de motivació: ja pot ser bo el menjar, m’és ben bé igual.

Trobar un equip que veus que gaudeix del què fa, que es comporta “tal qual raja” i que si hi ha alguna cosa que no funciona ho soluciona enlloc de muntar un #dramaqueen fa que em caigui en especial gràcia des del minut zero. Ara bé, si sou dels que us agrada que us facin la rosca i us empastifin de protocol aneu-vos a gastar els calerons uns quants carrers més amunt. Gràcies Àlex, Judith & Co per ser normals. Que sapigueu que esteu en perill d’extinció ;-).

Anem a parlar de teca. Els vins que van acompanyar els plats que a continuació veureu són: 1) QuintaLuna by Ossian (és l’únic Verdejo que tenen i la veritat és que va ser el que més em va agradar -és aromàtic i té el puntet de densitat adequat-); 2) Cara Nord (de la Conca de Barberà) i 3) Phlox de Vins de Taller.

Comença el festí gastronòmic…

Per començar vam tastar les croquetes de pera i gorgonzola trufada (1,70 €/u) i les de cua de bou i bolets (1,50 €/u). Les meves preferides les primeres. Crec que tenien un pèl més de sabor que les altres -suposo que la gorgonzola n’és la culpable) i ja se sap, el primer que tastes queda amb més força a la memòria del paladar.

La truita de bacallà, pebrot verd i alls tendres (9,50 €) em va agradar molt tot i que no sóc de les que s’emocionen per les truites que tenen aquest punt tan cru. Amb qüestió de truites jo crec que tots som molt fidels a les truites que hem menjat a casa i si la teva mare l’ha preparada sempre d’una manera doncs tindràs certa tendència (per allò de ser lleial a la mare) a voler-les al mateix punt de cocció. Deixant de banda aquesta reflexió sociològica #depasucatamboli he de dir que mai n’havia tastat una amb aquests tres ingredients. Pa amb tomàquet que no falti.

Un dels plats que més em va agradar va ser el carpaccio de vieires (10,10 €) amb pernil ibèric i gerds. Fresc, amb desparpajo i una mise en scènce digna d’un pintor impressionista. El vaig trobar fi al paladar però amb consistència de sabors. Em vaig quedar amb ganes d’una miqueta més però ;-).

El ceviche (11,20 €) va ser preparat a la mateixa taula per l’Àlex. Amb qüestió d’un minut va obtenir un plat perfecte i amb una mescla de sabors brutal. La qualitat del peix en un plat com aquests ha de ser excel·lent sinó se’n ressent el resultat final. Quan el vam tastar va quedar demostrat que la qualitat és un dels pilars bàsics d’Antúnez.

L’steak tartar (10,20 €) va ser un dels millors que he tastat darrerament. Al menys per a mi és molt important que no s’amagui el gust i la qualitat de la carn rere les espècies (de les que sovint s’abusa, o no?). La carn melosa de vaca rossa gallega juntament amb el preparat d’espècies, l’ou i la punteta de mantega trufada van fer que aquest plat fos dels més rodons de la nit.

El darrer plat i el que em va deixar amb la boca oberta va ser el caneló de carn d’ànec amb foie (3,90 €). Quina salivera, per favor! Jo l’hagués posat una mica més plenet però vaja que de salsa al plat no en va quedar gens ni mica… ;-). És un dels plats orgull de la casa. No m’estranya.

Les postres? Delicioses (i calòriques, perquè no dir-ho). Els taps de Cadaqués van fer que ens quedéssim clavats al seient durant una bona estona. El gelat de coco, a més de provocar un contrast de temperatures, donava una mica d’ales al que jo vaig batejar com la “torrija catalana”. De les segones postres ja no vam arribar a fer foto. L’ànsia de tastar el cheesecake de nutela (de Sil’s Cakes -Torrent de l’Olla, 62) va poder més que fer posturetes amb la càmera.

Si us queda espai per als còctels deixeu-vos sorprendre. El mini gintònic que vam tastar era de Sipsmith London Dry Gin. No coneixia aquesta ginebra i em va agradar força.

El local és discret, llum tènue sense semblar una cova i amb uns grans finestrals que conviden tant al transeünt a entrar-hi com al comensal a quedar-s’hi a fer sobretaula.

Que no se m’oblidi! També tenen menú de migdia. 

***************************************

La cançó de la setmana és de Gregory Porter. L’Àlex prepara unes “flirt-lists” de Spotify per al restaurant dignes de ser la banda sonora d’una primera cita. De fet, Antúnez donaria per a gravar-hi més d’una escena de la sèrie Cites (TV3), no sé com encara no hi han posat els peus ;-).

***************************************

Coordenades:

• Adreça: Carrer Neptú, 18 (Gràcia)
• Telèfon: 93.768.85.75
• Horari: De dilluns a dimecres de 12:30 a 1:00h // De dijous a dissabte de 12:30 a 2:30h // Diumenges de 12:30 a 1:00

Visitar Blog de BCN Last Call